EL TABAC. COMPONENTS

DADES D’INTERÉS

 El tabac va ser introduït a Europa pels espanyols a la seua tornada d’Amèrica. El seu consum va ser minoritari fins al segle XIX, quan el puro i el cigarret són acceptats socialment, primer a Espanya, i posteriorment s’estén a França pels romàntics i, d’ací, a tot el món. La revolució industrial va fer possible la fabricació de cigarrets manufacturats, la qual cosa va afavorir que l’hàbit es fera massiu entre els hòmens a partir de la Primera Guerra Mundial i entre les dones després de la Segona Guerra Mundial. La demostració dels efectes nocius per a la salut es va realitzar en els anys 50 als Estats Units i Anglaterra, posteriorment va ser un dels problemes més estudiats i un exemple d’investigació de l’origen de les malalties. El tabac és una droga institucionalitzada i el seu consum al nostre país és important. Encara que en els últims anys l’ús del tabac ha començat a reprovarse socialment, en altres dècades com la dels vuitanta, més de la meitat de la població adulta espanyola consumia tabac.

 QUÈ ÉS I QUÈ CONTÉ

 En la combustió del tabac es produeixen milers de substàncies (gasos, vapors orgànics i compostos suspesos en forma de partícules) que són transportades en el fum cap als pulmons. Aquestes substàncies actuen principalment sobre l’aparell respiratori, encara que algunes d’elles són absorbides i passen a la sang des d’on actuen sobre altres teixits i òrgans del cos.

 Aquestes substàncies poden classificar-se en:

 • Nicotina.

 • Irritants.

 • Quitrà i altres agents cancerígens.

 • Monòxid de carboni.

 Nicotina

És l’alcaloide responsable de la major part dels efectes del tabac sobre l’organisme i dóna lloc a la dependència física i psíquica. La vida mitjana de la nicotina en la sang és menor de 2 hores i, segons es redueix la seua concentració, apareixen els símptomes que alerten el fumador perquè fume una altra vegada.

Els irritants

El fum del tabac conté al voltant de 4.500 components com a acroleïna, fenols, peròxid de nitrogen, àcid cianhídric, amoníac… que són responsables de la constricció bronquial, de l’estimulació de les glàndules secretores de la mucosa i de la tos típica del fumador; en definitiva, de l’alteració dels mecanismes de defensa del pulmó, per la qual cosa s’afavoreixen les infeccions i l’aparició de bronquitis crònica i emfisema pulmonar.

Quitrà i altres agents cancerígens 

S’inclouen en aquest grup tota una sèrie d’hidrocarburs aromàtics policíclics que tenen acció cancerígena, i és el més estudiat i directament relacionat amb el càncer atribuït al tabac, l’alfabenzopiré.

  Monòxid de carboni (CO)

Es troba en una concentració elevada en el fum del tabac. Té una gran afinitat per a combinar-se amb l’hemoglobina, amb la qual forma carboxihemoglobina i, per tant, disminueix la capacitat de la sang de transportar oxigen. Els seus efectes incideixen fonamentalment a nivell del sistema nerviós central i de l’aparell cardiocirculatori.

QUINS EFECTES PRODUEIX?

Fumar un cigarret dóna lloc a una elevació del ritme cardíac, la freqüència respiratòria i la tensió arterial, la qual cosa produïx un augment del “to” de l’organisme. Quan el fumador inhala el fum del cigarret, de forma quasi immediata la nicotina arriba al seu cervell, on té un efecte compensador per al subjecte. A poc a poc, es va convertint en un hàbit molt arrelat en la conducta de la persona que tots els dies realitza el gest automàtic de fumar. Aquesta conducta es va associant a totes les vivències, tant positives com negatives, que experimenta la persona en la seua vida quotidiana. El seu comportament gira entorn del tabac, sense el qual no s’imagina actuant amb eficàcia. El cigarret s’acaba convertint en una pròtesi psicosocial que el fumador considera insubstituïble. A partir d’aquest moment podem parlar d’una dependència fisiològica de la nicotina. Els fumadors pensen que el tabac és una droga relaxant, però no és així, és una droga estimulant, el que ocorre és que una vegada creat l’hàbit, el cigarret calma l’ansietat que provoca la seua falta en els moments en els quals la persona en té associat l’ús. D’altra banda, la nicotina redueix la tensió muscular, fet que provoca una sensació de relaxació i d’alleugeriment de tensions.